CAMÍ CAP A LA MORT

CAMÍ CAP A LA MORT

L’ombra m’està perseguint per un bosc,

Submís en el foc etern car és fosc.

Sento els miols daurats d’un gat salvatge;

Veig sos ulls grocs entre lo brancatge,

D’un arbre que s’alça majestuós,

Amb el seu vermell encès i pompós.

És l’ira erigida del vol d’un corb

Que ha sucumbit, congelat en un torb.

S’ha extraviat la meva valisa,

Escampant els sentiments en la brisa.

El seu verí letal fou l’huracà

Que em transportà com si fos un gavià,

Pels crims ignominiosos del govern:

Tirànic i corrupte; fou el nostre infern.

Phoenix of the Literature