SONET A CAL CAMILO

SONET A CAL CAMILO

Cada cop que les festes senyalades

Arriben, tu les copses ensucrades,

Oferint-me dolços fets amb tendresa

Que jo em menjo amb delicadesa

Puix que són màgiques obres d'artista:

De la tristesa en creen un somriure;

És l'energia que ens falta per viure,

Són les notes que un violoncel·lista

Ha compost perquè algú les escolti

Mentre observa les rogenques postes

De sol, cada vesprada, i el transporti

Pels records perduts de la seva infància.

Cauen, de pluja, les primeres gotes,

Ans ixo per tornar: ton do m'assacia!

Phoenix of the Literature