PERVERSA DESTRUCCIÓ
Estic perdut en un atzucac,
Perguntant-me per la meva execrable existència;
Tinc pànic quan penso
En el planeta ple de malèvoles atrocitats en què visc.
Veig horror en el rostre,
D'aquells humans putrefactes que han mort
En ple combat, perdent la sort;
Ja no tornaran a veure ominosos bombardejos!
Màfies avares
I societat injustament monopolitzades,
Causaven la destrucció
D'aquell hostil i urbanitzat paisatge.
Rierols de sang fluïen
Per valls desertes, tenyint de roig,
Aquella perfumada i magnífica herba,
Mentre bombes, granades,
Mines i bales de metralla
Sembraven el terror, assassinant a pobres civils,
Que cercaven menjar per sobreviure;
Jo vaig ser occit per un covard i deshonest soldat
Víctima dels seus superiors
Que l'amenaçaven d'afusellar-lo si no matava pacífics ciutadans.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada