Salta al contingut principal

PERVERSA DESTRUCCIÓ

Imatge
Escrita per
PERVERSA DESTRUCCIÓ
Estic perdut en un atzucac,
Perguntant-me per la meva execrable existència;
Tinc pànic quan penso
En el planeta ple de malèvoles atrocitats en què visc.

Veig horror en el rostre,
D'aquells humans putrefactes que han mort
En ple combat, perdent la sort;
Ja no tornaran a veure ominosos bombardejos!

Màfies avares
I societat injustament monopolitzades,
Causaven la destrucció 
D'aquell hostil i urbanitzat paisatge.

Rierols de sang fluïen
Per valls desertes, tenyint de roig,
Aquella perfumada i magnífica herba,
Mentre bombes, granades,
Mines i bales de metralla
Sembraven el terror, assassinant a pobres civils,

Que cercaven menjar per sobreviure;
Jo vaig ser occit per un covard i deshonest soldat
Víctima dels seus superiors
Que l'amenaçaven d'afusellar-lo si no matava pacífics ciutadans.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

FÈNIX ANGELICAL

Escrita per
FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

TENDRESA HIVERNAL

Escrita per
TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació