Salta al contingut principal

MORIR

MORIR
Morir és gaudir
De la vida eterna que t'ha donat Déu.
Morir és patir
Conflictes bèl·lics per assolir la llibertat.

És estimar però alhora plorar
D'emoció en tornar a reunir-se amb els éssers estimats.
Asseure's en un bosc
Sota un cedre blanc o un roure
Que ha viscut una aventura digne de recordar.

És reduir el passat
A cendres de tendresa i la noble felicitat.
Viure en somnis,
Córrer per prats verds,
Estirar-se a la platja, prenent el sol
O escriure versos en l'arena per a extreure la tristesa del dol.

Saltar des d'un penya-segat,
Capbussar-se dins l'oceà,
Deixant el cos ofegant-se en l'aigua
Mentre ascendeix cap al cel, l'ànima
Purificant-se en el Mestral
I la noia pèl-roja
De la que senties passió carnal
Et besa els llavis, sabent que has mort en pau!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIRERER AFRODISÍAC

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

TENDRESA HIVERNAL

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature

SONET A CAL CAMILO

SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature