FALSES ESPERANCES

FALSES ESPERANCES

Ens estimàvem apassionadament,

Observant com eixia el sol, en l'albada,

Que acariciaven amb els seus rajos, tes galtes

Rosades com ses roses carmesí,

Mentre el cel de la matinada era cobert per un roig,

Brillant com tos ulls de foc febril.

Em somreies encisadora

Des del mar, banyant-te,

Cercant aquell escalf que vas perdre

En naixer en aquest món, més aviat hostil,

Que desitjava beure la sang,

Dels beats supervivents,

De sos perills més funests, que falten per descobrir,

Mentre cors submisos,

Per la falsa esperança que han trobat en Déu,

Bateguen en la misèria,

L'egoisme i l'engany,

Repartint vents, tempestes, incendis i

Batalles per fer sagnar,

La tristesa i ferir la turbulenta pau;

Atzarosa en l'amargor de la decadent vida que hem obtingut!