Salta al contingut principal

ESTAMPA MARÍTIMA EN TEMPS DE GUERRA

ESTAMPA MARÍTIMA EN TEMPS DE GUERRA
Faetons i pelicans,
Mascarells i fregates,
Volen entre núvols flàccids i albins,
Batent les ales en el nocturn horitzó.

El mar batega
Fent moure les seves ones platejades;
És l'estampa que observo,
Des d'una casa tri-centenària.

Cauen bombes,
Vaixells disparen falciots,
Militars apunten amb els seus fusells carregats,
A civils que intenten sobreviure,
Fugint de l'exèrcit revoltat.

Agafo una corda,
La lligo en el balcó
De fusta de roure corcat,
On heroicament, per fi vaig morir.

Algú apretà el gatell,
Disparant bales cap a mi;
Llançà també granades,
Fent sagnar el meu descompost cadàver
Mentre el sol ix tenyint de roig aquell cel gris,
Primaveral com la pau,
Que tots necessitàvem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

FÈNIX ANGELICAL

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature

TENDRESA HIVERNAL

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature