ESTAMPA DEL PASSAT

ESTAMPA DEL PASSAT

Una barca navega per la costa

Mar endins, deixant-se dur per les ones,

Mentre ses gavines volen per Gregal

I la brisa marina impregna la roba estesa dels terrats.

La gran perla blanca i ses diminutes estrelles daurades

Reflecteixen una estampa

En les aigües d'un mirall platejat:

Una parella besant-se, amb tendresa llargament,

Banyant-se despullats, per sentir els seus cossos nus, donant-se escalf.

Possiblement érem nosaltres,

De joves, gaudint, del poc temps que estàvem sols;

Car jo era un soldat que lluitava al front,

Observant com companys seus moriren vessant la sang

D'un honor, que en somnis utòpics, un dia existí.

Havia estat reduït a cendres,

Cobrint el terra, on ses arrels sobreeixien,

I avets, pins, roures, alzines,

Arços, cedres, eucaliptus i oliveres,

Foren cremats per l'espurna

Del nostre amor, occit per la meva mort... 

Vaig ser afusellat per un diable,

Que capitanejava l'enemic.