ASTRUGÀNCIA

ASTRUGÀNCIA

L'escunç* és com ets foc,

Crema boscos i edificis,

Fereix persones i a vegades,

Fins hi tot, les assassina.

És omnipotent com Déu;

L'única adversitat que té és l'aigua.

L'amor no el pot aturar

Car... 

És reduït a miserables cendres,

Naixent d'aquestes odi i hostilitat.

Ens du a la misèria;

Ens enganya i fulmina,

L'avarícia i la gelosia.

Alguns no creuen en ell;

Per aquest motiu, provoquen els conflictes i les atrocitats,

Sabent que civils moriran

En sanguinàries guerres, cobejant la fam,

Mentre cerquen aliments per eixir d'aquest infern!

Posa perills en els camins més fàcils,

Perquè només sobrevisquin els més preparats de cada espècie.

És el destí que tots tenim;

Viurem o morirem prematurament?

*Escunç = > astrugància, sort, atzar (suerte, azar)