ARNAU DELS CELS

ARNAU DELS CELS

Perquè no puc assolir la teva divina bellesa,

Ser noble i just com tú?

Fa temps que la tendresa em crema per dins,

Tenint angoixa de no saber controlar aquest sentiment reprimit,

Que em porta a la desesperació i ganes del gaudir, d'aquesta ferida

Que dessagna cada instant en que et veig, el meu cor mesquí.

Tinc desitjos de sentir els teus llavis,

La teva mirada apassionada per viure cada instant de l'avui,

No sabent si seràs viu demà

Mentre el teu esperit ascendeix cap al regne dels àngels

On tu governes, car ets Zeus l'omnipotent rei dels cels portant màgia;

A tots aquells que ja no tenen el suficient coratge

I en algun moment decidiren suïcidar-se,

Han trobat en tú el refugi que cercaven

Venerant la teva imatge mentre la teva llum

Els condueix cap a l'eterna vida.

Ets l'astre rei,

Que corona mil galàxies

On els planetes giren al teu voltant;

Quan la teva energia acabi

S'acabarà l'esperança i la foscor farà submisos

Els vils humans, que havien cobejat, el teu poder immortal!

                                                                           Dedicat a l'Arnau Marin.