ANHEL DE DESTRUCCIÓ
Sóc l'aigua i el foc,
El vent i la terra,
Els arbres i les flors,
El mar i la tempesta,
Que porta inundacions
I fa de l'amor, l'amargor més bella,
Convertint la primavera en la tardor més sanguinària
I eternament deprimida!
Volo pel cel com les aus,
Contemplant com civils tristos i solitaris
Se suïciden en plena guerra
Per assolir l'anhel de llibertat que tots tenen,
Deixant de creure en Déu i l'omnipotent atzar
Que ens porta la misèria i l'engany,
La submissió d'un ésser decadent
A la mort més venjativa i cruel.
Era la fi de la vida,
Amb incendis i huracans que havia provocat,
La meva corrompuda ànima
Amb set de destrucció
I per fi acabar la vida de tots aquells que volien el poder
Per occir les víctimes d'una tendresa que s'havia esvaït del tot!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada