Salta al contingut principal

SETMANA RERE SETMANA

Imatge
Escrita per

SETMANA RERE SETMANA
Setmana rere setmana,
com passa el temps!
Solament una alenada
i ja som vells.

Alguns morts i d'altres que semblen nens.
Sense alegria per viure la vida,
l'amargor ens va consumint lentament.

Alguns desitjos ja s'han fos,
en el pas d'aquells tristos anys.
Els havíem deixat, consumint l'amor 
que crèiem real i etern.

A flor de pell com el foc,
en aquell radiant incendi, ple de pau i de dolor!
La melangia i la bogeria,
bel·ligerant feia tot pacífic i dolç cor.



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

FÈNIX ANGELICAL

Escrita per
FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

DEESSA MORTAL

Escrita per
DEESSA MORTAL Feies mitja, escoltant Bach; les orenetes voleiaven seguint la melodia i el compàs; t'asseies en una roca per a contemplar, com les onades ballaven en el mar. Els rajos de Sol, t'acaronaven les galtes rosades; les teves trenes platejades, semblaven or; te les acariciava, tu estaves callada; escoltant els batecs del meu cor. Prenyada estaves; ho notava, les patades del bebè; encisadores a la meva galta; com dues llunes, els teus ulls brillaven. Com perles precioses, junts estàvem; t'aixecares anunciant-me , que el paradís et cridava. Vas desaparèixer en les aigües, de l'oceà turquesa que ens envoltava; no et vaig tornar a veure, "per què ho vas fer?", t'ho vaig preguntar, trist al vent. Tornares per demanar que t'acompanyés; em vaig negar car no ho volia fer; llavors vas esfumar-te definitivament.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació