Salta al contingut principal

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA

A partir d'aquest diumenge 9 de setembre de 2018, en aquest blog (MY POEMS), s'estrena nova secció mensual. Es publicaran haikus de temes variats però abans cal saber què és un haiku i com s'escriu:
Què és un haiku?
L'haiku és una forma poètica breu sense rima que nasqué al Japó al segle XVI. Consta de disset síl·labes repartides en versos de cinc, set i cinc (comptades també en català, les àtones finals).
Aquests petits poemes suggereixen i són una reflexió plàstica dels fenòmens naturals, de les estacions de l'any i de la vida quotidiana. La descripció poètica té un traç sobri i harmoniós, sense preciosismes ni mots enrevessats.
Els haikus s'han de poder llegir amb la cadència mesurada d'una respiració.
El text breu amaga una imatge evocadora, una revelació íntima i transcendent. Sense títol, aquests poemes a vegades també prescindeixen de la puntuació i de les minúscules.
Com s'escriu?
  1. Ha de constar de tres versos sense rima de cinc, set i cinc síl·labes. No cal ser molt rigorosos però s'ha de mantenir aquesta proporció: un primer vers curt, un segon vers llarg i un tercer vers curt i de la mateixa llargada que el primer.
  2. La seva forma verbal és el present d'indicatiu. Ara i aquí.
  3. Cal posar atenció en els detalls i tant es pot descriure un entorn natural com un estat anímic.
  4. Si voleu mantenir-vos en la tradició, els haikus japonesos més clàssics sempre fan alguna referència a alguna de les quatre estacions de l'any.
Bona sort i endavant!

                                                    L'autor de MY POEMS

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIRERER AFRODISÍAC

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

TENDRESA HIVERNAL

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature

SONET A CAL CAMILO

SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature