PRUNUS ARMENIACA

PRUNUS ARMENIACA

Dolç albercoc, que omples

l’estómac; aiguós fruit,

que m’ha donat aquest

centenari arbre.

Prunus armeniaca en llatí,

en català albercoquer;

perquè tants noms per a un

simple arbrissó? Per a un

ensucrat tresor?

Ens dóna els seus fruits,

ara que és estiu; occita la set i ens

calma la fam; la innata i  

delerosa fam!

Dolç albercoc, que omples

l’estómac; aiguós fruit,

que m’ha donat aquest

centenari arbre.

Petit arbret, conreat arreu;

provens de la Xina,

com el bell taronger florit.

A la primavera, les teves flors

blanques, naixen de

les teves delicades branques;

t’assembles al citris sinensis,

encara que no siguin ataronjats.

El teu fruit és vermellós,

roig com el sol;

vermell com la sang,

rogent com lo cell del matí.

Dolç albercoc, que omples

l’estómac; aiguós fruit,

que m’ha donat aquest

centenari arbre.