Salta al contingut principal

PRIMAVERA CATALANA

PRIMAVERA CATALANA 
 Queien les fulles
tot i que era primavera;
la neu cobria 
el terra glaçat.

Les orenetes voleiaven
un terra dessolat;
però tu feies alegres 
els tristos infants.

El jurat reclamava,
la innocència de l'acusat;
el jutge demanava
proves que demostressin
la seva culpabilitat;

Però la fiscalia s'oposava,
fent complir el que demanava
l'estat.

A Catalunya, regalimava,
la sang del poble;
un poble en flames i mort de por,
causada per la revenja
de l'Estat Espanyol.

Els polítics de les llàgrimes,
en feien bombes;
de la sang, escopetes i altre
tipus d'arsenal.

Assassinaven a la població
i es reien del que feien;
com corbs i dimonis,
de tot s'apoderaven.

S'enriquien amb l'or que 
trobaven;
nosaltres ens empobríem;
l'únic que vam guanyar,
fou la mort i la tristesa de
perdre milions de familiars.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIRERER AFRODISÍAC

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

TENDRESA HIVERNAL

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature

SONET A CAL CAMILO

SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature