Salta al contingut principal

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS
Hodie homo rosas carpit,
quia ille alicuius amore ardet,
femina ad eum appropinquat et dicit:
“Ignis amoris me urit”.

Ille surdus est,
sed ille feminam amat,
homo ab femina amatur,
verba ab homine non audiuntur.

Homo feminae rosam dat,
hodie homo laetus est, quia
femina homini osculum ardens dat,
et aves in caelo volant.

Homo et femina in monte sunt, et
prata florentia immensa circumsistum illam,
cum anima et corde homo feminam amat,
quia vulnus amoris eum habet.

Hodie homo rosas carpit,
quia ille alicuius amore ardet,
femina ad eum appropinquat et dicit:
“Ignis amoris me urit”.

Aarón De Balaguer
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIRERER AFRODISÍAC

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

TENDRESA HIVERNAL

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature

SONET A CAL CAMILO

SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature